Alexander Graham Bell

Superestructura cel·lular
Foto The Bell family. National Geografic Society

Després de l'any 1895 i després d'haver inventat el telèfon, l' interès d' Alexander Graham Bell , es va dirigir fonamentalment a l'aeronàutica.
Des de la seva residència de Cape Bretó a Canadà, inicia els seus estudis amb la construcció d'enorms estels, a fi d'establir quina estructura seria la més fiable i estable, per a transportar un home per mitjà d'una màquina voladora.
Després de provar amb una gran varietat de formes, es decidix per la forma tetraèdrica.

L'any 1903, la revista National Geographic Magazine, publica un article firmat per Bell titulat: The Tetrahedral Principle ‘In' Kite Structure (Principis de l'estructura tetraèdrica en estels). En aquest article, Bell exposava els arguments que li havien portat a aquesta forma bàsica, per als seus estels.
Després d'una sèrie de proves, conclou que partint d'una cel·la que és longitudinalment rectangular, milloren els resultats, si en totes direccions, fem que que poseixi forma triangular.
Una vegada establida la cèl·lula bàsica, podem combinar-la de distintes maneres. La propietat que tenen esta addició de cel·les, és que l'augment de pes que comporta cada nou mòdul, augmenta en la mateixa proporció, la superfície de sustentació, mantenint la relació pes - superfície, i per tant la seua capacitat de vol. Aquest mateix any, construïa una cometa de 3393 cel·les proveïda de flotadors, amb el nom de Cygnet. Arrossegada amb ajuda d'un vaixell de vapor per la Badia de Baddeck (Canadà), s'eleva a una altura de 51,2 m., portant com a passatger al tinent T'E. Selfridge. Després d'un vol de set minuts, durant els quals l'estel, va mostrar una gran estabilitat i força de sustentació, es va afluixar el cable i va amarar suaument en l'aigua.
Desgraciadament, la falta de potència del motor, va fer que el resultat, no fora el desitjat, aixó unit que els altres membres de l'agrupació van optar per dissenys d'aeroplans més convencionals, van desbaratar el projecte.
L'any 1909, es dissol l'Aerial Experiment Association, no sense abans, haver construït quatre models d'aeroplà i haver-hi emprat per primera vegada l'aleró en un avió per al seu control.

Aquest mateix any, Bell, realitza els últims dissenys d'estels, en aquest cas circulars, per a deixar definitivament els seus experiments aeris i dedicar-se a altres activitats, com per exemple, la direcció de la National Geographic Society.